A
continuació us adjunto una notícia publicada pel diari Avui que revelava la
problemàtica sobre els mètodes d'entrenament utilitzat per Anna Tarrés,
seleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada. Cal dir que
l'equip espanyol, últimament, ha aconseguit grans fites olímpiques amb
nombroses medalles individuals i per equips. Destaquen les nedadores Gemma
Mengual i Andrea Fuentes.
S'ha
criticat molt durament els seus mètodes d'entrenament, però per competir contra
l'equip rus i xinès, que utilitzen sistemes d'entrenament duríssims, quin
sistema es pot utilitzar?
Doneu
la vostra opinió al respecte i feu-ne un comentari, recordeu que els comentaris
són obligatoris per aprovar l'assignatura.
Andrea
Fuentes, doble medallista olímpica i líder de l'equip espanyol de natació
sincronitzada, va parlar clar ahir al CAR de Sant Cugat sobre Anna Tarrés i els
seus mètodes d'entrenament després que la federació espanyola presentés
oficialment la seva substituta, Esther Jaumà. El canvi de Tarrés ha estat
envoltat d'una enorme polèmica, sobretot després que dilluns a la nit 15
nedadores fessin una nota pública acusant-la d'aplicar mètodes d'entrenament
cruels, un fet que Fuentes i Gemma Mengual, que tindrà un càrrec en el nou
organigrama, van desmentir.
“Fa
molts anys que aquestes persones no són a l'equip i la majoria no hi van ser ni
van conèixer l'Anna. Nosaltres no volem saber d'això, volem tirar endavant;
però tampoc volem que se'ns titlli d'ovelles que han patit sota la tutela d'un
dictador, perquè nosaltres hem elegit aquest camí voluntàriament.”
L'esport d'elit no és fàcil
Fuentes
va insistir que aquests últims anys totes les nedadores han treballat d'una
manera molt dura i que tothom ha viscut l'experiència a la seva manera: “Si
t'estàs 15 anys entrenant per arribar a dalt no pots pretendre que tot sigui un
camí de roses i que flotarem per l'aire com animals feliços. Som gent que estem en l'esport d'elit i l'elit no és per a tothom. Ha estat molt dur i ho
seguirà sent amb el nostre consentiment.” La catalana va lamentar que després
d'un any ple d'èxits tot plegat hagi acabat com el rosari de l'aurora pel canvi
de seleccionadora. “L'equip sempre ha estat conscient de tot el que fèiem. Hem
anat voluntàries a l'entrenament i, com qualsevol esportista d'elit, hem passat
moments genials i d'altres de molts durs, moments en els quals sabíem que per
guanyar una medalla calia arribar a certs punts i ho hem fet amb orgull”, va
afegir.
Mengual
també va defensar Tarrés: “No puc parlar de l'experiència de les altres. Sempre
he tingut una bona relació professional i personal amb ella.” El president de
la federació espanyola, Fernando Carpena, que va comunicar fa un mes a Tarrés
que no continuaria a l'equip, va traçar una ombra de dubte sobre l'actuació de
la seleccionadora: “Per aconseguir una medalla d'or no s'hi val tot, s'ha de
poder dormir amb la consciència tranquil·la.” Una altra exnedadora de Tarrés,
Ana Violán, va trucar al programa Els matins de TV3 per
assegurar que encara sent pànic quan recorda els mètodes de la seleccionadora:
“Quan me la trobo, encara em tremolen les cames.”
Crec jo que l' esport d' élit s' ha d' entrenar i practicar cada dia si es vol obtenir el maxim resultat, però tampoc amb exes ni molt menys forçat. La constancia en aquest especte servexi molt epro no per un entrenament molt dur.Si cada dia practiquen l' esport amb intensitat sense sobrepassar limits , es pot obtenir resultats molt bons sense forçar bruscament el teu cos cada dia.
ResponderEliminarL'encara entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada ha assegurat 'Al primer toc' d'Onda Cero que "hi ha noies a la llista que no he entrenat. Paola Tirados va estar només el primer any, en canvi, Cristina Violán, Laura López i Eva Romo van estar en l'equip junior ".
ResponderEliminarCal afegir que l'Anna va admetre que "la situació fa que ara estigui molt trist. És una sorpresa. No surto de la meva sorpresa. Veig que quinze anys de treball es tiren en orris en un sol dia. Les actituds es transmeten i són contagioses. Les bones es propaguen i les dolentes són un càncer i maten. s'està matant la natació sincronitzada ".
També crec que aixó d'obligar-les no està bé...
És cert que en tots els esports cal disciplina, esforç, entrenament, dedicació... Però això de la utilització de mètodes cruels i exagerats ho trobo desmesurat.
ResponderEliminarSegons els tipus de mentalitat de cada persona podria pensar que això és necessari per a aconseguir grans fites. En realitat no crec que s'hagi d'arribar a un extrem tan pronunciat.
És cert que s'ha parlat molt sobre els mètodes d'entrenament d'Anna Tarrés, però era la seva manera de treballar, i ella ho creia així. Aquest tipus de disciplina ha donat molts bons resultats però per contrapartida, així es desgasta moralment a les nedadores.
Per aquesta raó penso que es podria controlar i, encara que s'ha d'exigir un alt rendiment, no crec que calgui la crueldat.
Molta gent pensa que l'esport d'èlit és molt senzill; només et fa falta saber d'alló, posar-ho en pràctica i guanyar diners. Aquest ofici és dur com qualsevol altre. Tens que dedicar-hi temps i esforç, i si vols arribar a la meta que et proposes, fer més del que a vegades tenies pensat fer. En l'article següent no esmenta quins eren els mètodes d'Anna Tarrés. També tinc que dir que tampoc tens que deixar-hi la vida i deixar de disfrutar en el que un principi t'agradava perquè et maltracten físicament, però segons les dos millors nadadores era lo just i necessari si el que pretenien era guanyar. Si tu vols una cosa tens que anar per ella costi el que costi, si ho tens que pagar car no ho facis. Les nadadores van continuar i això vol dir que ho volien; haver deixat d'anar a entrenar i competir si era tant dur. Però l'esport d'èlit és així, no ens enganyem.
ResponderEliminarFa temps que es debat aquest tema i la veritat és que els diaris fan molta més xafarderia sobre un tema que cap altre cosa. També és veritat que per pujar al nivell que es demana en aquest esport com a olímpic, s'ha de ser molt constant, competitiu i estricte amb un mateix perquè quan un altre ho sigui no et vingui de nou. Una persona que treballa en això s'ha d'exigir molt a sí mateix i saber que l'entrenament és molt dur.
ResponderEliminarGemma Mengual ha sigut una gran nadadora i ha sigut sempre molt exigent amb sí mateixa, per això si la seva entrenadora també ho era, ho suportava molt bé. Altres nadadores que potser no estan tan preparades per a fer això, els hi és més difícil que algú sigui estricte amb elles, per tant alomillor veuen que és massa exigent i creuen que els seus mètodes són massa difícils.
jo crec que el mètode de Anna Tarrés es molt dur però també es te que pensar que tenien que anar a les olimpíades i les estaven entrenam per que tinguessin medalla d'or. per que no saps com entrenen els altres equips ni quantes hores.
ResponderEliminarEn la meva opinió segons aquet article, a aquesta entrenadora de natació Anna Terrés, calia fer-la fora, perquè com una noia diu en l’article, ha abusat massa dels seus entrenaments fina el punt d’arribar a maltractar físicament i suposo k psicològicament a les alumnes a la fí de arribar a lo més alt. No ni ha dret que per culpa d’una entrenadora unes noies no puguin gaudir del seu esport preferit per culpa d’uns entrenaments forçats, tota persona ha de estar tranquil•la sense pensar en el que pot passar si no fa algo aquesta entrenadora va ser massa dura, crec jo.
ResponderEliminarEsta clar que qui vol aconseguir alguna cosa s'hi ha desforçar pasi el pasi i sufrir. Per lo tant si no els agradava els mètodes que feia servir per a entrenar-les, que ho haguesin deixat, però si no aguès sigut per aquells, la selecció espanyola de natació sincronitzada no hauria conseguit titols tant en individual com en grup. Segons la meva opinió, les nadadores saben el que volen i per lo tant han d'arriscar-ho tot per a poder aconseguir el que volen.
ResponderEliminarJo penso que per aconseguir arribar a algun lloc s'ha d'entrenar fort i t'has d'esforçar.
ResponderEliminarPerò penso que s'ha de fer de manera que ningú pateixi ni es faci mal. Això si, crec que no es pot pensar que aconseguir les coses sigui fàcil.
Crec que si les nadadores a qui entrenava Anna Tarrés anaven voluntàriament a entrenar no tenen dret a queixar-se dels seus mètodes i, si tenien algun problema amb ella, hi haguessin pogut parlar.
Jo crec que si de veritat són tan durs és perquè superin l'èxit, si l'equip veu que són massa durs, que parlin seriosament amb ella.
ResponderEliminarI que gravin ho i demostrin (que són extremadament durs).
Tot s'aconsegueix amb l'esforç que un/a hi posa.
Jo crec que mica en mica ho podrien aconseguir de la mateixa manera que ho esta aconseguint ara pero si continua aixi el que esta buscan es que les nedadores no la puguin veure jo crec que Anna Tarrés hauria de canviar els mètodes dentrenaments per uns de mes suaus que a les nadadores no els hi fes por anar a entrenar o trobarla pel carrer
ResponderEliminares cert que els nadadors tenen un mètode molt brusc per el entrenament però jo penso que no te que ser tan brusc si nomes es nadar una piscina rapida-ment i saber-se tots els moviments
ResponderEliminarJo crec que si t'esforces pots aconseguir casi tot per que res no es imposible i elles ho tenen mes fàcil perquè etrenen cada dia i son mes bones.
ResponderEliminarjo crec que l'Anna Tarrés es la millor seleccionadora espanyola i la del món. les altres es pensen que tot son flors i violes. Mira la millor nadadora, l'Andrea Fuentes, ara ja s'ha retirat, just quan s'ha anat l'Anna Tarres
ResponderEliminarPrimer de tot, no se si posar-me a defensar l'Anna Tarrés, o a les nedadores.
ResponderEliminarCrec que per arribar on han arribat les nedadores de la natació sincronitzada, han de tenir una entrenadora exigent, estricte i amb molta disciplina, no es gents fàcil competir a les olimpíades amb països com Rússia o Xina.
També trobo que l'Anna porta molts anys entrenant aquest equip, crec que 18 anys (els equips de futbol, bàsquet... em sembla que mai cap entrenador ha estat tants anys)
Hi ha hagut nedadores que l'han acusada de "maltractament psicològic".
- d'empasar-se els seus propis vòmits.
- els anomenava "gordis".
-els entrenaments els feia amb català, les noies que eren castellanes, tenien que fer esforços per entendre-la.
-les tenia molt controlades, li tenien que demanar permís per tot.
Però malgrat tot el que es diu, els passats jocs de Londres, van ser tot un èxit per la natació sincronitzada i per la seva entrenadora Anna Tarrés.
Jo crec que si de veritat es vol guanyar es te que treballar durament, perquè es veritat que el país xines, entrenen durament durant el dia. Si que es veritat que l'Anna Tarres es passava bastant ja que en contes de motivar-les, les feia sentir inferiors a ella i a tothom.
ResponderEliminarAixo em sembla cruel ja que l'entrenament es algo el cual s'ha de començar fluix i si vols acavar fort.
ResponderEliminarAnna Tarrés, fins fa poc seleccionadora espanyola de sincronitzada femenina, han estat denunciades en una carta signada per 15 nedadores que ha tret a la llum. Una de les frases mes conegudes que va dir Anna Tarrés vas ser aquesta: Aquesta medalla no te la mereixes, no has fet res per aconseguir-la ... ", denuncia Paola Tirados que li va dir la seleccionadora al podi dels Jocs Olímpics de Pequín.
ResponderEliminarJo crec que si que es veritat que hi ha un certs límits i lo que a fet Anna Torrés esta malament que si que el ha explotat massa, però si que en la vida es tenen que fer esforços però n o sobre passar el límit com Anna Torrés. Però tot no ho a fet malament, si no les maneres com ho ha fet, però a les persones que els entrenava no les va obliga ningú elles mateixes van voler feró i aquestes persones també tenen que saber quin es el seu límit i que tens que controlar aquesta mena d’ esports perquè aquestes coses no pesin.
ResponderEliminarPrimer de tot m'intentaria envoltar de les millors esportistes possibles tant personalment com professionalment.
ResponderEliminarEl meu mètode seria entrenar dues hores de gimnàs i tres hores de pràctica de l'esport concret cada dia, els dissabtes competició i el diumenge els hi donaria festa.
Com a entrenador penso que seria important tenir les esportistes molt motivades ja que així donarien el millor de si mateixes. Analitzaria els punts forts i febles de cada esportista per intentar que millorin els seus punts febles i poder-les animar.
Jo amb les esportistes seria molt dur però entenent-les fins a quin punt son capaços d'arribar i però portant-los al límit.
Finalment penso que es important que agafi confiança tot l'equip per poder entendre's millor en la competició.
Jo crec que per ser el millor t'has d'esforçar molt i donar sempre el màxim de tu, l'esport d'elit es el que te i no es gens fàcil.
ResponderEliminarD'acord que s'ha criticat molt durament els seus mètodes d'entrenament, però per competir contra l'equip rus i xinès, que utilitzen sistemes d'entrenament duríssims, la veritat no se quin sistema es pot utilitzar. Potser va ser molt dura i cruel, però per guanyar has de ser el millor de tots. I això, nomes s’aconsegueix amb la lluita diària i el sacrifici. Que potser podria haver estat mes suau, si, però ja s'havia el que feia. I el seu objectiu era que fossin el millor equip.
Tot hi que Andera Fuentes digues que Anna Tarrés utilitzava uns mètodes d'entrenament força incorrectes, jo no hi trobo la part dolenta, ja que per entrenar has de fer servir els mètodes que et funcionin a tu i els altres no hi tenen res a veure, i com la Gemma Mengual diu;sempre ha tingut una molt bona relació professional i personal amb ella.
ResponderEliminarJo crec que hi han altres mètodes de fer un entreno molt eficaços censa perjudicar la salut.
ResponderEliminarQUE TREBALLIN AQUESTES NADORES I ES DEIXIN DE RETRETS I MANCANÇES D'ENTRANAMENTS MASSA DURS. Que fagin com les xineses entrenar dia i nit sense parar per tal de superar a les russes que són les grans dominadoresa d'aquest esport junt amb les Xinese i les Canadenques. I per cert estic totalment a favor d'Ana Tarrés.
ResponderEliminar